RIDAURA 2010

Dansant per les trenes del bosc
Pugem fent giragonses
entre roques i branquillons.
Ensumem vida i veritats
i escoltem els secrets que les fulles
revelen amb els seus tons.
Un mar de somriures i braços
Ens convida a aturar-nos:
sabem del cert que ja hi som.
El desig d’una ànima esdevé el de totes
i aprenem que la tendresa
és la clau que ho obre tot.
Els éssers extraordinaris
voleien per l’herba
coberta de peus i cançons.
Viatgem entre jocs i melodies
que brollen d’ampolles de música;
volem a cavall dels mots.
Un trencall doble ens porta al riure
Mentre un grapat de bombetes
balla entre tasses i sons.
La trobada inesperada
pregona el naixement del ritme
i dóna vida al foc.
Llavors el monstre reposa
i mostra, sense màscara,
la seva bellesa interior.

I la nit ens embolcalla…(massa, massa aviat). I tornem a baixar per les trenes del bosc. Amb l’ànima lleugera de cabòries i carregada d’optimisme. Amb un reguitzell de bones sensacions…

…i amb ganes de TORNAR-HI.

Moltes gràcies, Ridaura!!!